La història vibrant de Daniel Cardona
“Som antifeixistes, perquè som nacionalistes”
El projecte d’El Foment de Girona també es planteja com a objectiu la recuperació i la divulgació de la memòria històrica. És per això que sovint aprofitem aniversaris o efemèrides determinades per reivindicar la figura de persones que hagin estat referents en àmbits diversos: cultural, polític, etc. En aquest cas aprofitem el 130è aniversari del naixement de Daniel Cardona, per poder aprofundir sobre la seva trajectòria, una trajectòria sovint desconeguda o mal coneguda, que des de l’espanyolisme també s’ha intentat descontextualitzar per a qüestionar i desprestigiar la lluita independentista.
Precisament, la sentència de Daniel Cardona “Som antifeixistes, perquè som nacionalistes”, la recordava l’historiador Fermí Rubiralta en l’article El president Torra i els referents històrics, amb què contrarestava la polèmica i les crítiques que el President de la Generalitat havia rebut només pel fet d’haver fet referència a la figura de Daniel Cardona.
“Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. Fundador d'organitzacions com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, i lligat amb el pseudònim de Vibrant a les empreses periodístiques més destacades del nacionalisme radical -moltes d'elles creades i dirigides per ell mateix-, Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies a la qual va superar l'estadi culturalista i es va transformar en un espai polític i ideològic, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, converteixen Cardona en el primer independentista català. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, el que fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 ha esdevingut un referent obligat del nacionalisme insurreccional català.”
El paràgraf anterior l’hem extret de la presentació del llibre, també de Fermí Rubiralta, ‘Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política‘ (Editorial Afers. Catarroja, 2008), perquè considerem que resumeix molt bé la trajectòria de Daniel Cardona. A part de recomanar la lectura del llibre, a continuació us facilitem l’enllaç a una conferència que el mateix autor feu, el maig de 2018, al Centre d’Estudis Santjustencs, la vila natal de Daniel Cardona, de la qual en fou batlle i que el té en gran consideració.
També us recomanem l’article ‘Daniel Cardona i Civit, heroi oblidat de Catalunya‘ publicat per l’Associació Cultural Vibrant, dedicada a la divulgació històrica, que precisament va triar aquest nom com a reconeixement a Daniel Cardona.
‘La Batalla’ (1923), amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit, i ‘Res de nou al Pirineu’ (1933), son dos dels llibres més significatius publicats per Daniel Cardona sota el pseudònim de Vibrant.
Com tants altres catalans al llarg de la història, Cardona també patí presó i exili pel seu compromís independentista fins que, ja gran i malalt, retornà clandestinament a Catalunya on va morir el dia 7 de març de 1943 a la seva casa pairal de Sant Just Desvern.
Jaume Piquer i Jordana. Dinamitzador cultural i director d’El Foment de Girona.