El poeta Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà)

El 4 de novembre del 1920 va néixer el poeta, escriptor i dramaturg Antoni Cayrol. A continuació aprofitarem l’efemèride per reivindicar la incansable tasca que va realitzar per la difusió i la normalització de la llengua i la cultura catalana fent una breu pinzellada a la seva trajectòria.

El seu origen rural va determinar la seva vida. Als catorzes anys va començar a treballar a la carnisseria del seu pare, realitzant les tasques pròpies de l’ofici. Això no li va impedir aprofundir en les seves prematures inquietuds intel·lectuals, endinsant-se en el món de la lectura en plena adolescència.

L’altre factor clau en aquesta etapa va ser els efectes i conseqüències dels conflictes bèl·lics. Als anys quaranta, la Cerdanya era una terra de pas. L’arribada dels exiliats republicans el consciencia de les causes nobles i justes, fet que explica la seva ajuda a la Resistència dels Pirineus Catalans. La seva politització es fa palesa amb l’ingrés a les files del Partit Comunista Francès. I, encara que anys més tard va abandonar la militància decebut amb el partit, reconeixia que “malgrat els errors comesos sempre he estat a prop del comunisme”.

Durant aquells anys els seus escrits van proliferar a les revistes Tramontane, Le Travailleur Catalan, Les lettres françaises i Òc. L’home de lletres s’estava gestant. És llavors quan comença a signar els seus escrits amb el pseudònim de Jordi-Pere Cerdà. La selecció del cognom “Cerdà” té una intenció ben clara: segellar el seu origen muntanyenc de La Cerdanya i recordar als lectors que és un català del nord.

Tot seguit podeu escoltar el poema Entremig de totes les terres musicat per Manel Lluís.

I tu, país, al cau d’aquest tarter de rocs,

No ignores que acaba una vida,

Que una altre s’alça com un nou Canigó,

Amb la neu pura de sa clina,

I una estela roja que lluu

Com una espiga de forment

Pel camí del nostre afany.

Mentre la faceta com escriptor esmunyia el cap i la vessant poètica començava a irradiar, durant els anys 1952 i 1953 va gaudir d’una fugaç experiència a la batllia del seu poble natal.

El 1960 es va instal·lar a Perpinyà amb la seva parella i els seus fills. Allà va regentar durant setze anys la Librairie de Catalogne, la qual va servir d’enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París. Des d’allà va cofundar el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (1960), la Universitat Catalana d’Estiu (1968) i va promoure la revista Almanc català del Rosselló (1975). Tal com es pot deduir, l’estada a la capital nord-catalana va ser ben profitosa, car va recollir quantitat de poemes escrits fins aleshores a l’Obra poètica (1966). Va tornar a actualitzar les novetats en el volum Poesia completa, fet que li va servir per rebre el Premi Nacional de literatura el 1989. Va escriure moltes dramatúrgies i proses. Amb Col·lecció de personatges en un jardí tancat va ser guardonat amb la Critica Serra d’Or i amb Passos estrets per les terres altes va obtenir el Premi Nacional de Literatura.

Per si no en teníem prou, el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1995 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, essent la primera vegada que rebia el premi un escriptor nord-català.

Si voleu conèixer el personatge us recomanem l’entrevista del programa Inèdits de TVC. A banda, és clar, de tota la seva obra literària.

Ens acomiadem amb la cita que sintetitza l’esforç i el treball pel qual va dedicar tota la vida l’il·lustra personatge que hem volgut homenatjar: “El futur del català com a llengua serà el que nosaltres en fem”.

Marc Sayols Batlle