El plafó de l’entrada de l’Escola

El Foment es troba al bell mig del Barri Vell de Girona, al carrer dels Mercaders. L’emblemàtic carrer és conegut així des de 1495. Tal com el nom indica, l’origen respon a l’afluència comercial que hi havia a l’època. Fet que queda corroborat si observem el nom dels carrers del voltant, tals com ‘Ferreries Velles’, ‘Argenteria’, ‘Peixateries Velles’ o ‘Ballesteries’. Actualment és un carrer amb molta vida, on trobem els restaurants Nu, l’Occi i l’Artusi, el bar La Pedra i establiment com la Puça, la Ferro Calent i la Sunboriga. La plaça del davant d’El Foment també es diu Plaça dels Mercaders. Però a diferència del carrer, la plaça existeix des de fa ben poc, concretament des de l’any 1999, per l’enderroc d’un antic edifici.

L’Escola d’El Foment forma part dels baixos de l’emblemàtica Casa Salieti, construïda entre 1914 i 1915 per l’arquitecte gironí Rafael Masó. Els elements a destacar d’aquest edifici és el tractament de les façanes, on es combina l’ús de la pedra amb els paraments llisos arrebossats i la ceràmica vidriada dissenyada pel mateix Masó. L’edifici forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És en aquest magnífic enclavament gironí, als baixos d’aquest meravellós edifici, on trobem l’Escola d’El Foment. Just a l’entrada hi trobem el plafó, el qual és tota una declaració d’intencions: exemplifica tot allò que és i vol fomentar. Expliquem-ho. 

Hi veureu tres parells d’espardenyes penjades. L’espardenya és el calçat tradicional dels Països Catalans. Històricament ha estat utilitzat tant per gent de pagès com per les classes populars urbanes i per tots els gèneres. Tenim referències del calçat des de l’any 1322, on es descriu l’espardenya tal com és avui: còmode i lleugera. La fabricació es feia menestralment en obradors familiars on es conreava cànem. Ara bé, en funció de l’àrea geogràfica, les espardenyes presenten petites variacions, com és el cas de la valenciana, l’empordanesa o la de Valls.

Si un element ressalta en el plafó aquest, és, sense dubte, el mapa dels Països Catalans. En el mapa hi veureu especificats els continguts que es treballen a l’Escola i a quin àmbit geogràfic s’ubiquen. Així, hi podreu llegir balls com els fandangos, els caulets o els nyacres i cants com les havaneres, el garrotín o la cançó de taverna. El marc nacional dels Països Catalans és l’aspecte més característic d’El Foment, ja que fomentar la riquesa cultural d’arreu del territori, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, és un dels objectius del projecte.

Us veureu reflectits en el mirall que, encara que aparentment no significa res, ens aboca a un viatge de l’interior de l’Escola cap a l’exterior, al carrer. La idea és que tot el que s’aprèn, es riu, es canta, es balla i es comparteix, hi ha el desig que vagi de dins de l’Escola cap a fora, cap al carrer. I, a l’inrevés, es vol que la gent del barri i la ciutat entri a l’Escola. El Foment vol ser un punt de trobada, viu i participatiu, que ha de bullir d’activitat i gent: experiències i coneixences. Emmirallem-nos, trobem-nos reflectits a banda i banda!

Per acabar, també hi llegireu “Oh benvinguts, passeu, passeu”, de la cançó ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ del cantautor Jaume Sisa. El vers és una declaració d’intencions, ja que pretén recalcar el caràcter integrador i transversal del projecte d’El Foment: tothom hi és benvingut. Frisem obrir plegats les portes de la cultura catalana.

Ja ho sabeu, El Foment: “és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”.