Blog

Una paret històrica

Taverna o museu?

El Foment de Girona és un projecte que engloba un conjunt de temes (gastronòmic, cultural, musical, històric...) que procurem relacionar-los entre ells. Els seus espais, actualment l’Escola i la Taverna, volem que irradiïn, en la mesura del possible, totes aquestes potes. Un bon exemple d’això és la decoració de la Taverna. Tant és així que una de les parets podria ser, perfectament, la d’un museu d’història.

La paret en qüestió neix a partir de la recerca d’un conjunt de documents (premsa, cartells...) que reivindiquen la història de casa nostra. Tots ells són escanejos obtinguts a partir de material original i, en la mesura del possible, impresos a escala real. En aquest sentit, hem d’agrair el suport rebut de la fundació Reeixida, sobretot pel que fa a la proporció del material. A continuació farem una breu pinzellada del que observareu a la paret històrica de la Taverna.  

 

  1. Hi veureu quatre emprèstits que segons el color indiquen el seu valor, de 25, 100, 500 i 1000 respectivament. Aquests bons de l’emprèstit Pau Claris van ser emesos el 1925 i van ser editats per finançar l’aixecament de Prats de Molló, liderat pel que seria el futur president de la Generalitat, Francesc Macià.

  2. També hi ha la portada de la Constitució Provisional de la República Catalana, aprovada el 1928 a l’Havana per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català. Va ser redactada per Josep Conangla i Fontanilles i comprenia 302 articles. Les principals característiques eren que la república Catalana es constituïa com a democràcia liberal, s’abolien les províncies, es declarava el català única llengua oficial i establia l'obligatorietat de fer desaparèixer tot vestigi públic del període de domini espanyol.

  3. Hi trobareu l’icònic cartell durant el context de la guerra de 1936-1939 en què es fa palesa la solidaritat entre catalans i bascos. S’hi pot llegir: “Catalans, Euzkadi agraeix el vostre ajut”.

  4. Hi veureu dues portades del setmanari La Tralla, una de la seva primera etapa (1903-1907) i l’altra de la segona (1922-1923).

La portada que està ubicada més aviat a la part central de la paret, està dedicada al tercer aniversari de la independència de Cuba. D’aquí a la llampant bandera cubana que hi apareix que, com és ben sabut, va ser la font d’inspiració de la bandera estelada, creada per Vicenç Albert Ballester, català resident a Cuba mentre l’illa lluitava contra l’imperi espanyol per aconseguir la seva independència. A l’última pàgina del número, s’hi pot llegir un acròstic amb un clar missatge: «Visca Catalunya Lliure». (19 de maig de 1905).

El que està situat a baix a l’esquerra, hi apareix una dona que, tal com ens permet deduir amb la sivella que vesteix, simbolitza Catalunya, la qual passa a formar part de la Societat de Nacions. A terra hi ha diversos objectes descartats, com ara una corona i un barret militar. Catalunya es guarneix de República amb el barret frigi roig, símbol de llibertat. Durant aquella diada, la policia espanyola va atacar a cops de sabre els independentistes reunits al voltant de l'estàtua de Rafael de Casanova a Barcelona. Dos després començava la dictadura de Primo de Rivera. (11 de setembre de 1923).

  1. A la part inferior de la dreta hi veureu l’arxiconegut cartell noucentista de l’Associació Protectora de les Ensenyances Catalanes. L’entitat va ser fundada el 1898 amb l’objectiu d’impulsar l’escola catalana, però amb la victòria franquista de 1939 va ser clausurada. Encara que ja feia més d’un segle d’ençà que Josep Obiols dissenyés el cartell, a finals del 2012 va tornar a circular davant la Llei Wert del govern espanyol, redactada per liquidar la immersió lingüística.

  2. A dalt a l’esquerra hi ha la portada del setmanari L’Intransigent del 7 de novembre de 1918. A la fotografia hi apareixen joves catalans i nord-americans estenent una estelada i una bandera nord-americana en una excursió realitzada a la muntanya de Montserrat. El 1918, amb la idea d’assentar les bases per a la reconstrucció una vegada finalitzés la Primera Guerra Mundial, el president d’Estats Units, Woodrow Wilson, va defensar els Catorze Punts, un dels quals era l’autodeterminació dels pobles. Amb aquest rerefons, molts catalans es van sentir captivats i esperançats per aconseguir la independència i van escriure-li aquest missatge a Wilson: recordar-vos que la nostra Catalunya de fa molts anys brega per obtenir una integrar autonomia, per a que quan toqui l’hora de la Pau, tingueu presents que en els llindars del Mediterrani hi ha un poble amb idioma, honrosa història, amor al treball, [...]; si ho teniu present no podreu per menys que allargar-nos la vostra generosa mà, i aleshores aconseguirem la llibertat que freturem per dret, per mereixement i per ésser aixis la nostra voluntat.

  3. A la part inferior hi observareu la portada d’un butlletí d’Estat Català del novembre de 1955 editat a l’exili, a l’Estat Francès. L’editorial dedica el número a l’intel·lectual gironí Carles Rahola (1880-1939), afusellat pels franquistes el 15 de març del 1939.

  4. A dalt de tot a la dreta, hi ha la portada del Diari de Barcelona del 21 de febrer de 1937, en què apareix dibuixat Francesc Macià i, just al costat, la clara consigna “Uniu-vos”. El context bèl·lic ho exigia. Durant el 1936-1937, el Diari de Barcelona -el més antic de tot l’Estat-, va ser apropiat per Estat Català i va passar a publicar-se com el portaveu d’aquest partit.

  5. A la part central hi veureu una curiosa portada editada a Buenos Aires l’any 1942. La il·lustració, una dona alçant una corxera i amb el mapa de Catalunya de rerefons amb icònics paratges dibuixats, va ser realitzada pel guanyador d’un concurs convocat pel Casal de Catalunya entre els artistes catalans i fills de catalans residents a Amèrica. El guanyador va ser Andreu Dameson, exiliat després de la caiguda de 1939, cap a l’Estat Francès, i, posteriorment, a l’Argentina.