Caimó

Títol: Caimó

Autor: Toni Strubell.

Editorial: Llibres del Segle.

Data de publicació: Juny de 2021.

Pàgines: 326.

Toni Strubell és un rescatador de referents. Va començar cercant la veritat en l’assassinat del president del Barça a mans dels franquistes, Josep Sunyol i Garriga; culminant l’estudi de Josep-Narcís Roca i Farreras que l’historiador Fèlix Cucurull no va tenir temps d’acabar; amb l’obra de teatre de la sindicalista Isabel Vila i, ara, amb el ganxó Pere Caimó.

Caimó és una novel·la històrica que retrata la gesta d’un dels personatges més heroics del segle XIX de casa nostra alhora que, paradoxalment, més desconeguts. I ho descric precisament com heroic, ja que aquest és el qualificatiu que va utilitzar l’assagista gironí Carles Rahola al Vides heroiques, un llibre de breus biografies que va servir per mantenir al llegat de personatges que, de ben segur, s’haurien mantingut a l’oblit. Probablement amb Pere Caimó, tal com afirma l’Strubell, hagués succeït el mateix.

En Pere Caimó i Bascós (1819 – 1878) va ser un polític de Sant Feliu de Guíxols que va patir la cara més fosca de la repressió (la presó, l’exili, una condemna a mort bandejada a temps) per defensar uns ideals republicans que xocaven amb els diferents governs que va tenir l’Estat espanyol en aquell període. Va ser alcalde del seu poble en dues ocasions, va ser el diputat que més vots va obtenir a la circumscripció de Girona en les eleccions a Corts del 1869, va participar en el Foc de la Bisbal (un enfrontament que es va produir, curiosament, el 6 d’octubre, la mateixa data en què anys més tard Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal), va organitzar la defensa a Sant Feliu de Guíxols dels atacs carlins... és evident que amb aquest llistat, i amb la dosi apropiada de ficció, el lector té garantit endinsar-se en una vida fascinant.

El que no queda tan clar, la pregunta que a tots us rondarà pel cap és: per què ha restat al marge la figura d’un personatge tan transcendent? Podem escodrinyar la resposta en unes causes concretes: potser la historiografia tradicional no s’hi ha detingut prou, potser no conservem material arxivístic prou valuós per estudiar-lo i no tenim gaires referències seves o podem atribuir-ho, senzillament, a què ningú s’ha detingut a fer-ho. Però la conclusió de tot plegat, la pregunta de rerefons és aquesta: en l’estudi de l’origen del catalanisme, s’ha posat prou èmfasi en la influència dels republicans federals que, com Caimó, començaven a vincular la qüestió nacional amb la social? De fet, a la mateixa novel·la, amb l’aparició de grans republicans federals com Abdó Terradas, Josep Anselm Clavé o Narcís Monturiol, ens proporciona algunes pistes. Quin paper va jugar tota aquesta gent en la construcció del catalanisme? Quina va ser la influència que van exercir tots aquests personatges en les generacions següents d’abans de la guerra, en persones com Francesc Layret o el mateix Carles Rahola?

De tot això, i de tot el que convingui, en podrem parlar amb el mateix autor, Toni Strubell, el dissabte 2 d’abril a les 12 del migdia. Fins aleshores, us en recomanem la lectura.

Marc Sayols Batlle