Blog

Danses del Carnaval

Per Carnaval tot s’hi val!

Màscara

Dimecres de Cendra marca l'inici de la Quaresma, aquests 40 dies llargs fins a la Setmana Santa. Antigament, el Carnaval servia de vàlvula d'escapament abans de la rigorositat de la Quaresma, en una societat que no tenia les diversions i les distraccions que tenim actualment. El Carnaval, és un període de temps en què els rols s'inverteixen, en què la subversió es fa palesa durant una setmana i l'enginy i la sàtira agafen relleu per retornar després a l'ordre social. 

És una festa que el franquisme va afectar intensament –amb prohibicions de festes i mascarades al carrer i limitacions fins i tot a l’àmbit privat–  i que, amb la recuperació democràtica, no a totes les poblacions es va poder recuperar la festa tal com es feia antigament i s’ha acabat convertint en una festa de rues coreografiades amb la pèrdua dels aspectes més satírics i enginyosos.

En aquest article, però, volem parlar de les danses del Carnaval que trobem a diferents indrets de la geografia catalana i que la gràcia que les fa especials és que són danses vives que es ballen només per Carnaval. En destacarem tres de diferents.

Comencem parlant de les Danses de Vilanova, probablement de les més conegudes i que formen part del repertori habitual dels esbarts dansaires. Van poder ser recuperades gràcies a la memòria de la Concepció Coll i la sensibilitat de l'Esbart Català de Dansaires. Tanmateix, quan prenen és valor és quan són ballades a la plaça de les Cols el diumenge de Carnaval, després de les comparses, pels vilanovins i vilanovines. És llavors quan les trobem en el seu context real: dia, hora i lloc. La particularitat que són ballades per un home i dues dones. Els vilanovins, que han saltat la comparsa al matí tot fent guerra de caramels, van ben vestits i les dones duen els característics mantons de manila i es guarneixen amb clavells. Us en deixem un videotutorial per si voleu anar a ballar-les el diumenge. Us ho recomanem!

Concepció Coll, en Felip Blasco i una ballarina de l’Esbart Català de Dansaires. Arxiu Esbart Català de Dansaires. Barcelona.

Menys coneguts però molt interessants són els dos balls reconstruïts per la Colla Picacrestes del Prat de Llobregat. El de Carnestoltes del Prat és una dansa que es ballava en cercavila per les masies i cases fent capta de menjar, beure i diners fins a mitjans del s. XIX i que del 1900 al 1903 va recuperar la Colla Els Bajarts. El 2011, la Colla Dansaire Picacrestes va tornar a fer una cercavila i el 2015 van reconstruir el Ball de la Creu, documentat al Costumari de Joan Amades. Es ballava en finalitzar la capta de Carnestoltes, al voltant de la creu de terme ja desapareguda. Aquestes dues danses les ballen dissabte de Carnaval, si les voleu anar a veure!

 

 

Finalment, us recomanem els balls de Gitanes del Vallès. Es ballen a diferents poblacions sobretot del Vallès, cadascuna amb les seves coreografies i particularitats. Els balladors es col·loquen per parelles fent una fila, duent castanyoles i picarols a les cames. El ball de Gitanes de Sant Celoni està documentat des de l'any 1767 i és un dels més antics. Ballen diferents tipus de gèneres com el vals, la polca, el xotis, el galop d'entrada, la jota, la contradansa, el ball pla... i s'acaba la festa amb el galop de sortida. Depèn de la població ho celebren en un cap de setmana diferent, però la majoria ho fan el diumenge de Carnaval.

Aquestes són les nostres recomanacions per tal d’anar a veure i, en el cas de Vilanova,  ballar-les, ja que és totalment obert. A més a més, si les voleu aprendre a ballar aquestes i d’altres, no us perdeu el taller intensiu de danses de carnaval que hem preparat. Que tingueu un molt bon Carnaval!