Corpus, l’origen de les festes a Catalunya

 «A meitat del s. XII fins a començaments del s. XIII hi va haver una discussió que ara ja no fem. Després de missa el pa consagrat que queda, el fiquen en una caixeta. Alguns deien que acabada la missa allò no era res, però aleshores van acabar determinant que allò continuava sent consagrat i van tancar al Santíssim en una caixeta. El poble tenia unes iniciatives que superaven les dels bisbes: “Així que en aquesta caixeta hi ha Déu tot el dia? En una llàntia? Cony, sí que es deu avorrir! Doncs portem-lo a passejar!”»

Mossèn Ballarín així explicava de manera planera en una entrevista el sorgiment de la festa del Corpus. Una festa de caràcter religiós molt marcat, però que ha arribat a transcendir a l'àmbit festiu.

Enguany, fa 702 anys de la primera nota històrica a Barcelona, conjuntament amb les processons de Valls i Girona i, poc més tard, Tortosa, Lleida i Cervera. A finals del segle XIV, ja s'havia estès arreu del territori. Per a més informació sobre el corpus a Girona us recomanem aquest article.

I perquè és important aquesta festa? Perquè és l'origen, l'eix vertebrador, de moltes altres manifestacions festives actuals. D'aquí en surten els seguicis, cercaviles, diables, gegants, balls populars... Una festa on participava tota la població i on els estaments socials quedaven palesos en l'ordenació de la processó, on s'hi anava per veure i ser vist.

Un aspecte rellevant del Corpus és l'elaboració de catifes florals per on passa la custòdia. Sitges n’és un gran exemple, però el fet és que succeeix a moltes poblacions catalanes. Les festes no només són contemplades amb els ulls, sinó que tots els sentits humans entren en joc. De fet, el Corpus, antigament, era una festa on l'olfacte era molt rellevant. Això explica que els carrers es guarnissin i s'omplissin de flors i plantes d'olors fortes, com el llorer, el taronger i, sobretot, la ginesta. Les catifes de flors en són les resquícies actuals i és que, probablement, el Girona Temps de Flors, no deixa de ser segurament part d'aquesta reminiscència de Corpus encara que no en siguem conscients.

Una de les altres característiques de la festa, sobretot a Barcelona -propi de la Catedral- però que també s'ha anat expandint arreu del territori, és l'ou com balla. L'ou com balla, l'al·legoria de la transsubstanciació, representa de manera metafòrica el símbol eucarístic. L'ou blanc significa la sagrada forma que balla sobre un raig d'aigua, sobre una panera de cireres vermelles com la sang. Per a més informació us recomanem el monogràfic de l’estudiós Nil Rider.

I, finalment, no ens podem deixar la Patum a Berga, la manera de celebrar Corpus més coneguda arreu i declarada Patrimoni Immaterial de la Unesco el 2005.

Així doncs, al llarg de més de 700 anys, la festa de Corpus de caràcter marcadament religiós, però que transcendeix l'àmbit sagrat, es va convertir en una de les grans festes que va influenciar la nostra manera de fer festa. Els últims anys tot sembla indicar que fa un repunt en la seva part festiva. Per acabar de celebrar-ho us recomanem l'exposició que s'ha inaugurat a Barcelona anomenada "Corpus. 700 anys de festa a Catalunya".