Els reis arriben... anem a rebre’ls!

Els reis d'orient són tres personatges màgics. La tradició explica que eren tres astròlegs que llegint el cel i les estrelles van saber que havia nascut un nou Déu. Seguint un estel, es creu que arriben el dia 6 de gener a Betlem per oferir els tres regals al nen Jesús: or, mirra i encens.
Antigament, fins al segle XX - amb algunes excepcions al s. XIX - la figura dels reis era imaginària i no se'ls arribava a veure físicament mai. Així doncs, s'ideaven diferents estratègies per tal que els reis no passessin de llarg. Actualment, però, són ben tangibles i els podem anar a rebre a les cavalcades.

La tradició canvia depenent de la zona i la població, però aquestes estratègies perquè els reis no passin de llarg les podem agrupar a grans trets.
Per una banda, hi ha els senyals lluminosos. Els nens esperen o van a buscar els reis tot encenent torxes, teies, falles o atxes depenent de com les anomenin a la població. Aquestes són sovint creades pels mateixos nens amb l'ajuda dels adults i estan fetes d'espígol o barballó net. L'aroma arriba a ses majestats i la llum els il·lumina per a veure el camí que han de seguir per arribar. En aquest reportatge podeu veure com creen una atxa a Tona. Altres llocs on també es du a terme és a la Riera de Gaià, Taradell, alguns pobles del Vallès Oriental-Moianès... Cadascun amb les seves particularitats, és clar!

Dins dels senyals lluminosos també tenim els fanalets, anar a rebre els reis a la cavalcada amb fanalets de paper creats il·luminar el camí i donar-los la benvinguda. Acostumen a ser de paper amb una espelma dins i són creats pels mateixos nens. Hi ha nombroses poblacions que reben els reis amb fanalets com ara aquí a Girona o a Terrassa, Centelles...
Un costum ja perdut, o en vies d'extinció són els sogalls, trossos de corda gruixuda encesos que fan senyals lluminosos. Es duia a terme en pobles de la costa per tal d'orientar els reis en el desembarcament a la platja o al port. A part de sogalls també s'anomenen sogais, sogues, rest, restos o llibants. Es té constància que es feia a Torredembarra, Blanes o a Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.

Una altra manera d'atreure els reis perquè no passin de llarg és a través del so, fer-se sentir amb senyals sonors. Ja sigui cantant cançons, fent xivarri i soroll arrossegant pots i llaunes, fent sonar corns o cargols de mar, esquelles i esquellots, campanes o campanilles i cascavells i picarols. Exemples de poblacions on es continua fent és a la Pobla de Lillet amb esquelles, esquellots i campanilles o a Vilaplana arrossegant pots i llaunes.

A Badalona, després de la Cavalcada i acompanyats d'un fanalet rodó que anomenen bomba, a porta tancada dins les cases particulars, apaguen els llums i canten una cançó per tal de cridar els reis. Aquests per tal de demostrar que ja són aquí deixen caure una pluja de caramels o fruits secs.

Finalment, dins de l'àmbit més domèstic podem parar taula pels reis amb torrons i neules, per exemple i aigua i pa sec pels camells perquè puguin agafar forces per continuar repartint els regals de casa en casa. Ja antigament deixaven les sabates al balcó per tal de reconèixer les cases amb infants i perquè puguin saber quants membres de la família hi ha i deixar-hi dolços.

Els temps canvien i les tradicions s'adapten. Cada vegada veiem com les cavalcades canvien i també els mitjans de transport que utilitzen els reis per desplaçar-se i nosaltres us animen a anar-los a rebre... no fos cas que passessin de llarg!