Blog

Escrits de combat

Escrits de combat

Autor: Joan Fuster.

Títol: Escrits de combat.

Editorial: Editorial 3 i 4.

Data d’edició: Desembre de 2020.

Pàgines: 202.


Segur que alguna vegada heu tingut una sensació molt forta que es produeix després de mirar una pel·lícula o escoltar una cançó que us hagi captivat: la necessitat de compartir-la, la urgència que tothom la miri o l’escolti. Em sembla que aquest és un bon recurs per expressar la potència de l’obra de Joan Fuster. Parlem, és clar, de l’intel·lectual català més influent de la segona meitat del segle XX.

Joan Fuster fa valdre el tòpic segons el qual la ploma és més poderosa que l’espasa. Joan Fuster és lluita. Els seus texts són, doncs, Escrits de combat. El present llibre és una fidedigna representació de la combativitat fusteriana. La mateixa portada, una instantània del discurs pronunciat a la plaça de bous de Castelló del 1982, ens aboca al Fuster més fusterià. Milers de persones s’hi havien congregat per reivindicar la unitat de la llengua. Les seves paraules tenien la força d’un llamp cremant la bardissa. No és casualitat que els Obrint Pas les escollissin per a la introducció del seu millor àlbum: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”. Ho van fer perquè les flames que va encendre Fuster continuen flagrant.

Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va viure tota la vida a Sueca. Casa seva, avui transformada en Museu, va ser el taller de l’intel·lectual. Des d’aquell xicotet raconet va ser capaç de revitalitzar el concepte dels Països Catalans i va fer trontollar l’espanyolisme més ranci. Per això van intentar assassinar-lo. L’11 de setembre de 1981 uns feixistes van col·locar-li bombes a casa seva, però els autors no van ser mai detinguts. No el van poder silenciar, ni per la força ni per la voracitat de la seva raó. Ans al contrari, les seves paraules mai han deixat de circular. I avui tornen a aflorar a les llibreries gràcies a la reedició de l’Editorial 3 i 4, la qual reuneix breus assajos d’un dels seus escriptors de capçalera.

A Qüestió de noms exposa com ‘Països Catalans’ és el nom més oportú per representar la pluralitat (Països) alhora que la unitat (Catalans) del territori; a El blau de la senyera ensorra el discurs propugnador de la senyera blava; a O ara o mai realitza una aferrissada defensa per la llengua; a País Valencià, per què? justifica l’ús del terme de ‘País Valencià’ i a Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans conclou que la cultura catalana és la que abraça tots els Països Catalans i cal fomentar-la per evitar-ne, més que la desaparició, la destrucció.

Un total de cinc texts breus, però imprescindibles que, reunits, proporcionen un combustible inesgotable pel lector. Un volum per llegir i rellegir: una caixa d’eines per a la prestatgeria. Escrits de combat. Joan Fuster.

 

 

Marc Sayols Batlle