Blog

Els altres catalans (universals)

Els altres catalans (universals)

Autor: David de Montserrat. 

Títol: Els altres catalans (universals)

Editorial: Fonoll.

Data d’edició: Febrer de 2020.

Pàgines: 228.


A la nova col·lecció de llibres del magazín digital La Mira, editada per Fonoll, s’hi expliquen “històries de no actualitat que passen al voltant nostre però que no veiem”. Si parlem d’Els altres catalans (universals) hi hauríem de matisar un “que passen i han passat”, ja que hi trobem històries que es remunten fins al segle XIV. Des del sanador dels pecats vaticans, Gaspar Torrella (1452-1520), fins al mític bàrman de Hemingway, Constantí Ribalaigua (1888-1952), passant pel creador de l’himne nacional de Mèxic, Jaume Nunó (1824 – 1908), per posar-ne alguns exemples. De fet, en podríem haver explicat fins a trenta.

Són gestes de catalans massa poc coneguts. Efectivament, la lectura del llibre suposa el descobriment de trenta catalans que han deixat la seva empremta al llarg de la història. És el recull de breus biografies -d’unes cinc o sis pàgines-, de diferents homes i dones d’arreu dels Països Catalans que han destacat en algun aspecte i, en conseqüència, són dignes de ser explicades. O, més aviat, un deure conèixer-les i saber el que podem reivindicar-ne. Personatges que, sense els seus dubtes i inquietuds, no podríem explicar petits episodis de la història de la humanitat. Així doncs, en la seva lectura no només s’hi aprenen anècdotes genuïnes, sinó que l’horitzó de les curiositats s’eixampla a escala universal. 

El cert és que la historiografia catalana massa sovint ha obviat la biografia, l’estudi de la vida de les persones. L’interessant d’aquesta subdisciplina és que permet introduir la història a un públic molt ampli, amenament. Seria un error catalogar Els altres catalans (universals) com un estudi d’aquesta magnitud, ja que hi predomina més un estil engrescador i entretingut que no pas una delicada cura a explicar les contradiccions del món de cada biografiat. De fet, tampoc és l’objectiu de l’autor. Però compleix amb escreix ser una primera aproximació a les vides de molts catalans poc coneguts i, en conseqüència, pot donar peu a aprofundir-hi més extensivament.  Aquesta és la gran virtut del llibre.

I més quan l’autor té la capacitat de captivar el lector tal com ho fa David de Montserrat. Per cert, el descobriment de personatges insígnies de casa nostra no ens hauria de sorprendre venint de la mà del periodista gironí, ja que anteriorment va complir aquesta tasca magistralment amb l’Ermengol Amill a Lliures o morts (2012) i amb l’Alexandre Deulofeu a L’home que no llegia els diaris (2019).

En definitiva, es fa valdre el tòpic segon el qual un bon llibre és aquell que suscita més preguntes. La d’aquest, una vegada es finalitza, és clara: quants altres catalans (universals) ens queden per conèixer?

 

Marc Sayols Batlle

 

Vine a la presentació del llibre que farem amb l'autor el proper 21 d'abril!